Violència vicària

El Tribunal Suprem qualifica de violència vicària l'assassinat d'una nena menor de set anys per part de la seva mare. Això es basa en el fet que la dona condemnada premeditadament va buscar un sistema per posar fi a la vida de la seva filla, de la qual tenia la guarda i custòdia, en lloc de protegir-la, amb plena capacitat de facultats i actuacions posteriors, intentant l'esborrat i ocultació de proves. Els fets s'emmarquen en un context de controvèrsia amb el pare de la nena sobre el règim de visites, del qual pretenia sol·licitar judicialment la seva ampliació.

Confirma així la sentència condemnatòria del tribunal del jurat. Es fa constar en els fets provats que la dona condemnada havia estat investigant per internet en els dies anteriors al delicte sobre els mitjans amb els quals podria posar fi a la vida de la seva filla, com l'ús de verí. Tot i que la mare tenia alguna mena de trastorn, no afectava les seves facultats mentals ni les seves capacitats cognitives o volitives ni la seva capacitat d'autocontrol, per la qual cosa entenia la il·legalitat del fet. Tot això exclou la seva aplicació com a circumstància eximent o atenuant.

Per al Tribunal Suprem, el principi acusatori no ha estat vulnerat pel fet que el jurat, en valorar les proves, ha conclòs que, entre les possibles opcions com a objecte del veredicte d'alteració mental completa, incompleta, atenuant i inexistent, va optar per la inexistència, entenent que en el moment dels fets el trastorn de l'acusada no li impedia entendre i comprendre la il·licitud de l'acte.