Societat de guanys Defunció d'un dels cònjuges

El Tribunal Suprem confirma la manca de legitimació d'una germana per desallotjar una altra del pis en què viu, propietat dels seus pares; acció que va intentar després de la mort del seu pare i esdevenir hereva a parts iguals, juntament amb la resta de germans, de la part d'aquell habitatge que li corresponia en la societat de guanys.

Es tracta d'una actuació de “desnonament per precari”, és a dir, basada en el fet que l'ocupant de l'habitatge no té contracte ni un altre títol per fer-ho i no paga res per habitar-la.

Els tribunals desestimen la demanda apreciant que la mare no ha exercit l'acció, malgrat ser propietària de la meitat que li correspon de la societat de guanys i tenir també l’usdefruit de l'altra meitat mentre visqui (la que les filles han heretat), per disposició testamentària del marit. La germana reclamant, però, només és membre de la comunitat hereditària instituïda després de la mort del pare, que només ostenta la nua propietat (simplificant, propietat d'alguna cosa que un altre té en usdefruit), de la meitat de l'habitatge, que la mare manté com a usufructuària, per la qual cosa considera que no té legitimació per reclamar davant els tribunals la reclamació que ha fet, perquè manca de facultat possessòria.

El demandant interposa recurs davant el Tribunal Suprem (TS), considerant que no s'ha tingut en compte que l'herència es troba en el període d'indivisió que precedeix la liquidació de guanys i la partició hereditària.

El TS desestima el recurs i aclareix:

- El nu propietari manca de legitimació per presentar un desnonament per precarietat en un cas com aquest, en què la comunitat hereditària només és titular de la nua propietat i actua com a membre d'aquesta comunitat.

- Tot i que l'herència del pare es mantenia en el període d'indivisió anterior a la liquidació de la societat de guanys i la partició hereditària, no es discuteix que l'habitatge correspon a la mare en la seva meitat, per la part que li correspon de la societat de guanys, i l'altra meitat com a usufructuària.

Aquí la mare té dret a posseir tots els béns de l'herència, abans i després de la partició, independentment de l'adjudicació específica que es faci d'aquells, la qual cosa no alterarà aquest dret que li correspondrà, sigui com a propietària o com a usufructuària. Ella sí que podria plantejar l'acció. Ara bé, la demandant no té el poder posseïdor, i ambdues germanes són hereves d'una nua propietat, motiu pel qual es rebutja la seva legitimació per instar al desnonament.